Paraules del Sr. Bisbe

La Vocació, font de nova vida.

Hem de reconèixer que vivim en general uns temps no fàcils pel que fa al tema de les vocacions. Són molt pocs els qui es plantegen què és el que Déu vol per a ells, quina és la seva vocació. Un fet, fruit sobre tot de la secularització, és a dir, de la manca de fe en el nostre món. Però, precisament per això, és un temps per exercitar i créixer en la fe i l’esperança, i per perseverar en la pregària. Certament, les estadístiques parlen, però el misteri de l’amor de Déu va molt més enllà, i nosaltres no ens podem desanimar, no tenim dret al desànim, confiem en aquell que és font de vida nova, en aquell en qui hem cregut.
Abans de l’Ascensió, Jesús s’acostà als seus deixebles i els va dir : « He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28, 16-20).
Els envià a tot el món, vol dir que és una missió, i ara aquesta missió ha arribat a nosaltres, ara ens pertoca a nosaltres predicar, sembrar, pregar i confiar. La cadena de pregària ens recorda cada any que Déu vol que li demanem pastors per a la seva Església: “La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi envií més segadors” (Lc 10,2). Volem pregar, un any més durant aquest mes de novembre, per aquells que el Senyor crida a treballar als seus sembrats. I aquesta ha de ser una pregària contínua de tot el poble fidel.