Paraules del Sr. Bisbe

Faci’s la vostra voluntat.

Fer la voluntat de Déu hauria de ser la nostra reacció, la nostra actitud
habitual com a fills seus davant les situacions diverses que ens trobem a
la vida. Especialment ho hauria de ser en els moments més importants:
Què vols de mi, Senyor? Quina és la teva voluntat? Aquesta hauria de
ser la nostra pregària habitual.
El món en què vivim ens empeny a l’individualisme, a la subjectivitat, a
una llibertat mal entesa, com si fos un absolut. Els cristians, però, ens
hem d’acostumar a recordar que quan resem el Parenostre i diem “faci’s
la vostra voluntat”, ho hem de dir sobretot de nosaltres mateixos, que
es faci en nosaltres la seva voluntat, com Jesús pregava a Getsemaní:
“Pare, si és possible que passi de mi aquest calze, però que no es faci la
meva sinó la vostra voluntat”. I sobretot, és clar, quan hem de prendre
una decisió per a tota la vida. Especialment quan es tracta de la decisió
sobre el camí a seguir en la vida, la vocació-crida que hem de seguir,
s’ha de fonamentar sobretot en allò que ell vol, perquè és una voluntat
d’amor infinit la seva, i és el millor per a mi, “faci’s la vostra voluntat”. La
vocació, per tant, no és allò que a mi més m’agrada, allò que em satisfà
més, sinó allò que Déu vol i que sens dubte és el millor per a mi, per a
l’Església i per al món.