Des de la clausura.

Soc la Gna. Maria de la Creu, carmelita descalça del Monestir Sta Teresa, Vic. Tinc 29 anys. Fa uns mesos he fet la Professió Solemne.
A casa i a la Comunitat del Camí Neocatecumenal de St Vicenç dels Horts (diòcesi Sant Feliu) he rebut la fe i ha estat l’ambient propici per a descobrir la vocació. Als 20 anys, el desig de formar una família cristiana va quedar esvaït en enamorar-me de Jesús. Vaig plantejar-me seriosament la voluntat de Déu, de manera que vaig fer experiència amb religioses de vida activa, on vaig descobrir una intimitat amb Déu que jo no sabia ni que existís.
Tot discernint, una amiga em va convidar a visitar les carmelites de Vic. Amb por i prejudicis sobre la clausura vaig quedar impressionada: les monges s’oferien en oració i sacrifici amagat per la conversió i salvació de les ànimes. Em va emocionar. Vaig fer experiència amb elles un parell de dies, i em va meravellar la felicitat de les germanes sent esposes de Jesús i mares d’innombrables ànimes. Desitjava aquesta vida. Tenia por a deixar-ho tot: família, projectes… i un noi que acabava de conèixer.
Amb ell pensava: “Soc més feliç fent oració davant del sagrari”.
Jesús m’anava seduint; li demanava de veure clar. Llavors, un res de laudes d’Advent em va tocar profundament el cor: “Alegra’t, filla de Sió, perquè vindrà el Senyor i habitarà en tu”. Jesús em convidava a viure per a Ell en l’oració contemplativa. Aconsellada pels meus catequistes, vaig esperar acabant la universitat i freqüentant la comunitat de carmelites. Soc tan feliç que sento el deure de donarme del tot per l’Església i el món. Desitjo fer com la nostra mare St Teresa de Jesús: donar la vida per amor..