A la JmJ, els actes de bondat, l’alegria, els somriures, les abraçades i l’experiència de comunitat transpuaven a tots els racons de la ciutat.

Maria s’aixecà i se n’anà de pressa a la muntanya.
Aquest és el lema amb el qual ens convidaven a participar en la JMJ d’enguany.
Aixecar-se, l’objectiu principal de la JMJ, sortir de nosaltres mateixos per caminar junts cap a la voluntat de Déu. Això és el que ha succeït en aquesta JMJ, “una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües.” (Ap 7,9). Malgrat aquesta diversitat i universalitat pròpies de l’Església, hi havia quelcom molt més gran que tot el que ens separava, la fe i l’esperança en Déu.
D’altra banda, crec que en aquest encontre amb el Papa, s’han fet presents les paraules de Jesús: “Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.” (Jn, 13, 35). I és que els actes de bondat, l’alegria, els somriures, les abraçades i l’experiència de comunitat traspuaven a tots els racons de la ciutat. En conclusió, la JMJ ha estat el testimoni que
l’Església és universal, viva i alegre.

.