La meva vocació es va anar gestant al grup juvenil de la meva parròquia

Hola! Sóc la Germana Mary Lucy Silva Cruz. Vaig néixer al departament de Piura-Perú, pertanyo a la Congregació de Religioses Serventes del Sagrat Cor de Jesús, actualment em trobo a Vic i a través d’aquestes línies us vull compatir la meva experiència de dona vocacionada. Vaig créixer en una llar catòlica, on se’m va mostrar un Déu i una mare, Maria, propers. La meva família, la meva escola i la meva parròquia van ser llocs que
van sembrar en mi una llavor que desconeixia i que en anar creixent i
madurant es va clarificant.
La meva vocació es va anar gestant al grup juvenil de la meva parròquia
(JUFRA), joventut franciscana, que el dirigien uns sacerdots i unes germanes franciscanes, religiosos que em cridaven molt l’atenció per la seva manera de ser, alegres, senzills, i també em cridava l’atenció la seva manera de vestir, els seus hàbits. Van ser ells els qui em van apropar a Jesús al Sagrari i a l’Eucaristia, i en escriure aquestes línies no puc deixar d’emocionar-me, recordant el que vaig viure en aquella primera Hora Santa, és aquest un moment que el porto tatuat al meu cor.
Una altra de les activitats que es realitzaven al grup era anar a missions a ajudar la gent senzilla, ajudar els malalts, nens abandonats, fins i tot visitar els empresonats, anar a portar la Paraula de Déu, cantar, jugar, finalment compartir l’Eucaristia. En veure i sentir-ne la felicitat, feia que la meva vida se sentís plena, i amb gran goig puc dir que és, en aquests esdeveniments on jo vaig anar descobrint que Déu em cridava a alguna cosa diferent, on vaig anar descobrint la meva vocació al servei i al lliurament als altres. Allà vaig trobar el rostre i la tendresa alegre de Déu, al Sagrari, a l’Eucaristia, als nens, joves, ancians…
Però a la vida no tot és de color de rosa; quan tenia quinze anys i, tot i els dubtes i pors, ja estava decidida a deixar-ho tot (també pares, germans, amics, i els meus estudis), de cop i volta la meva mare va emmalaltir i minuts abans de morir em va dir: “ Mary, si us plau no deixis sols als teus germans”. Aquestes paraules es van quedar molt gravades en mi, i vaig haver de deixar a banda la meva vocació, per dedicar-me cent per cent als meus germans. Després de nou anys, quan els meus germans ja havien crescut, i ens trobàvem millor, en una nova ciutat, en una nova realitat, vaig decidir reprendre la meva vida i allò que havia deixat. El meu rector va ser una peça fonamental en la meva vocació religiosa. Vaig començar un discerniment, que em va portar a conèixer les Germanes Serventes del Sagrat Cor de Jesús,
que m’han mostrat el rostre del Déu viu, i on ja fa cinc anys que comparteixo la vida en comunitat.

Gna. Mary Lucy Silva

.